Entendre un piano és més fàcil quan se’n coneixen les paraules. Aquest glossari reuneix 100 termes del piano explicats de manera senzilla, del mecanisme intern a la tècnica d’interpretació, perquè sàpigues de què es parla quan compres, afines o simplement gaudeixes de l’instrument.
Els termes estan agrupats per blocs. Si busques alguna cosa en concret, utilitza l’índex per saltar-hi directament. I si encara dubtes entre formats, comença per la nostra guia de tipus de piano.
Bloc
Parts del piano
Els components que formen l’instrument, del moble exterior a l’estructura que sosté la tensió de les cordes.
- Taula harmònica
- Làmina de fusta, habitualment d’avet, que amplifica la vibració de les cordes i dona cos al so. És un dels components que més influeix en la qualitat tonal.
- Bastidor (o marc)
- Estructura de ferro colat que suporta l’enorme tensió combinada de totes les cordes i aporta estabilitat a l’afinació.
- Pont
- Peça de fusta que transmet la vibració de les cordes a la taula harmònica. La seva posició influeix directament en el timbre.
- Claviller
- Bloc de fusta laminada on es fixen les clavilles d’afinació. Ha de subjectar-les amb fermesa perquè el piano no es desafini.
- Clavilla d’afinació
- Pern metàl·lic sobre el qual s’enrotlla cada corda; en girar-lo s’ajusta la tensió i, amb ella, l’afinació.
- Cordes
- Fils d’acer, entorxats en coure en els greus, que vibren per produir el so. Les notes agudes solen portar diverses cordes per tecla.
- Encordat creuat
- Disposició en què les cordes greus creuen en diagonal sobre les centrals. Permet cordes més llargues en menys espai i millora els greus.
- Caixa o moble
- Estructura exterior de fusta que allotja i protegeix el mecanisme, i que defineix bona part de l’estètica de l’instrument.
- Tapa
- Coberta superior abatible; en obrir-la, projecta i augmenta el volum del so, sobretot en el piano de cua.
- Barratge
- Reforços de fusta enganxats sota la taula harmònica que reparteixen la vibració i li donen rigidesa.
- Fons
- Estructura posterior del piano vertical que sosté la taula harmònica i el bastidor.
- Teclat
- Conjunt de tecles. L’estàndard modern ronda les 88, tot i que hi ha models amb algunes més o menys.
- Tecles
- Palanques de fusta revestides que el pianista prem. Les blanques i negres corresponen a les notes naturals i alterades.
- Tapa del teclat (o cilindre)
- Coberta abatible que protegeix el teclat quan el piano no s’utilitza.
- Faristol
- Suport on es col·loca la partitura.
- Lira
- Al piano de cua, l’estructura que sosté els pedals sota el teclat.
- Rodes
- Petites rodes sota les potes que faciliten moure l’instrument.
- Número de sèrie
- Codi del fabricant que, juntament amb el model, permet datar el piano i conèixer la seva procedència.
- Banqueta
- Seient regulable en alçada pensat per tocar amb la postura correcta. L’alçada influeix en la tècnica i en la comoditat.
Bloc
Mecànica i acció
El conjunt de peces que tradueix el moviment del dit en un cop precís sobre la corda. De la seva qualitat depèn la sensibilitat del piano.
- Mecanisme (acció)
- Conjunt de peces que transmeten el moviment de la tecla al martell. La seva qualitat determina la sensibilitat i el control del piano.
- Martell
- Peça de fusta recoberta de feltre que colpeja la corda en prémer la tecla. La seva duresa influeix directament en el timbre.
- Apagador
- Peça folrada de feltre que atura la vibració de la corda en deixar anar la tecla, tallant el so.
- Doble escapament
- Mecanisme del piano de cua que permet repetir una nota amb rapidesa sense deixar anar del tot la tecla. El va desenvolupar Sébastien Érard.
- Escapament
- Moment en què el martell s’allibera i colpeja la corda lliurement, evitant que quedi bloquejat contra ella.
- Contrapès
- Ploms inserits a la tecla que equilibren el pes de pulsació i afinen la sensació en tocar.
- Nou
- Coixinet folrat de feltre o pell fixat a la tija del martell, sobre la qual actua l’escapament per impulsar-lo cap a la corda.
- Feltre
- Llana premsada present en martells, apagadors i nombrosos punts de contacte. Esmorteeix i modela el so.
- Bàscula
- Peça que articula el moviment entre la tecla i el martell.
- Cap del martell
- Part que impacta la corda. Amb l’ús, el feltre es marca i s’ha de repassar.
- Regulació del mecanisme
- Conjunt d’ajustos mecànics (recorreguts, toleràncies, punt d’escapament) que es realitzen sobre l’acció perquè totes les tecles responguin amb la mateixa sensibilitat i precisió.
- Acció de martell graduat
- En pianos digitals, sistema que reprodueix el pes variable del teclat acústic, més pesat en greus que en aguts.
Bloc
Cordes, taula harmònica i so
Com neix i s’enriqueix el so del piano, i per què dos instruments amb la mateixa nota no sonen igual.
- Cor (uníson)
- Grup de dues o tres cordes afinades exactament a la mateixa freqüència que sonen juntes en prémer una tecla.
- Corda entorxada
- Corda d’acer embolicada en fil de coure, utilitzada en els greus per guanyar massa i profunditat sense excedir-se en longitud.
- Diapasó
- Referència d’afinació. Avui el la central se situa habitualment al voltant de 440 Hz, amb lleugeres variacions segons país o orquestra.
- Ressonància
- Vibració simpàtica de cordes i taula que enriqueix i perllonga el so.
- Harmònics
- Freqüències secundàries que acompanyen la nota fonamental i donen color al timbre.
- Timbre
- Color característic del so; allò que distingeix un piano d’un altre tot i tocar la mateixa nota.
- Projecció
- Capacitat del piano d’omplir un espai amb el seu so. Augmenta amb la mida de l’instrument.
- Sustain
- Temps que una nota roman sonant després de prémer la tecla, perllongable amb el pedal de ressonància.
- Atac
- Primer instant del so, quan el martell colpeja la corda.
- Dinàmica
- Rang entre el so més suau i el més fort que permet l’instrument. És l’essència del nom piano-forte.
- Inharmonicitat
- Lleugera desviació natural dels harmònics respecte al seu valor teòric, pròpia de la corda de piano. Obliga a afinar amb criteri.
- Bategats
- Pulsacions que se senten quan dues cordes estan gairebé, però no del tot, afinades a l’uníson. L’afinador les utilitza com a guia.
- Registre
- Zona del teclat segons l’altura del so: greus, mitjans i aguts.
- Tessitura
- Conjunt de notes que abasta l’instrument, del greu més profund a l’agut més alt.
Bloc
Teclat i pedals
Els elements amb què el pianista controla el volum, la durada i el color de cada nota.
- Octava
- Distància entre una nota i la següent del mateix nom; al teclat, vuit tecles blanques consecutives.
- Semitò
- La menor distància entre dues notes contigües del teclat.
- Pedal de ressonància
- El més utilitzat. Aixeca tots els apagadors perquè les cordes continuïn sonant després de deixar anar les tecles.
- Pedal una corda
- Existeix únicament en els pianos de cua. També anomenat celeste o suau. Desplaça el mecanisme per suavitzar el volum i el color del so.
- Pedal tonal (sostenuto)
- Manté només les notes que s’estaven prement en accionar-lo, deixant la resta normal. Habitual en pianos de cua.
- Sordina
- En molts verticals, sistema que interposa un feltre per reduir el volum durant l’estudi.
- Pes de pulsació
- Força necessària per enfonsar una tecla. Influeix en la comoditat i en el control en tocar.
- Recorregut de la tecla (o calada)
- Distància que baixa la tecla en prémer-la. Se sol ajustar en la regulació.
- Repetició
- Rapidesa amb què una tecla torna a estar a punt per sonar de nou. Millor en el piano de cua gràcies al doble escapament.
- Legato / staccato
- Dues maneres oposades d’articular: lligant les notes de forma contínua o tocant-les curtes i separades.
Bloc
Tipus i formats de piano
Les grans famílies de piano i els seus formats, del cua de concert al digital d’escenari.
- Piano de cua
- Piano amb cordes i mecànica en horitzontal. Ofereix la millor projecció i resposta; la seva longitud va des d’una mica menys de metre i mig fins a prop de tres metres.
- Piano vertical
- Piano amb cordes disposades en vertical per ocupar menys espai. És l’acústic de referència per a la llar.
- Piano digital
- Instrument electrònic que reprodueix mostres gravades de pianos reals. No necessita afinació i permet tocar amb auriculars.
- Piano híbrid
- Instrument que combina mecànica acústica real amb generació de so digital.
- Cua de concert
- El piano de cua de major grandària, pensat per a sales grans. Supera amb escreix els dos metres de longitud.
- Mitja cua
- Piano de cua de mida intermèdia, un equilibri habitual entre so i espai.
- Quart de cua
- Piano de cua petit, pensat per a salons i espais domèstics amplis.
- Piano d’estudi
- Vertical d’alçada mitjana, robust i pensat per a conservatoris i pràctica intensiva.
- Consola
- Piano vertical d’alçada moderada, orientat a la llar.
- Piano de paret
- Nom col·loquial del piano vertical.
- Piano de reestrena
- Instrument restaurat i posat a punt per tornar-se a vendre en condicions de tocar com a nou.
- Piano d’escenari
- Digital orientat al directe, amb bona connectivitat i portabilitat.
Bloc
Afinació, regulació i manteniment
La cura que manté viu a un piano acústic i les intervencions que retornen la vida a un instrument antic.
- Afinació
- Ajust de la tensió de cada corda perquè el piano soni correcte. Com a referència, convé fer-la una o dues vegades l’any.
- Regulació
- Posada a punt mecànica de l’acció perquè totes les tecles responguin igual. No canvia l’afinació, sinó el tacte.
- Harmonització (voicing)
- Ajust del feltre dels martells per modelar el timbre, més dolç o més brillant.
- Temperament igual
- Sistema d’afinació estàndard avui, que reparteix les petites imperfeccions per poder tocar en totes les tonalitats.
- Pujada de to
- Tensat de les cordes en diverses passades per retornar el piano a la seva afinació correcta (440 o 442 Hz) quan porta molt de temps sense tocar-se i ha baixat de to.
- Estabilitat d’afinació
- Capacitat del piano de mantenir el to. Depèn del claviller, de l’ús i de l’estabilitat ambiental.
- Humitat relativa
- Factor ambiental clau: els canvis bruscos afecten la fusta i l’afinació. Convé mantenir-la en un rang estable.
- Higròmetre
- Instrument que mesura la humitat de l’aire, útil per cuidar un piano acústic.
- Control d’humitat
- Dispositius que estabilitzen la humitat dins del piano per protegir la fusta.
- Neteja de tecles
- Manteniment senzill amb un drap lleugerament humit, evitant productes agressius.
- Repàs de martells
- Poliment suau del feltre per recuperar-ne la forma quan s’ha marcat amb l’ús.
- Encordat nou
- Substitució del joc de cordes en una restauració, que renova brillantor i afinació.
- Restauració
- Intervenció profunda que retorna a un piano antic el seu estat de funcionament i, sovint, la seva estètica.
- Tècnic afinador
- Professional que afina, regula i manté el piano. La seva feina és tan important com el propi instrument.
Bloc
Interpretació i tècnica
El vocabulari que descriu com es toca el piano i com es dona sentit musical a allò que sona.
- Pulsació
- Forma en què el pianista acciona la tecla. Determina el volum i el caràcter de cada nota.
- Tècnica del pedal
- Ús del pedal per lligar, acolorir o sostenir el so. Una tècnica en si mateixa.
- Digitació
- Elecció de quin dit utilitza cada nota per tocar amb facilitat i sense entrebancs.
- Matís
- Grau d’intensitat i expressió amb què es toca un passatge.
- Fraseig
- Manera d’agrupar i respirar les notes per donar sentit musical a la melodia.
- Escala
- Successió ordenada de notes que serveix de base a la tècnica i a l’harmonia.
- Arpegi
- Notes d’un acord tocades de forma successiva en lloc de simultània.
- Acord
- Conjunt de notes que sonen alhora.
- Repertori
- Conjunt d’obres que un pianista té preparades o estudia.
- Partitura
- Document amb la notació musical d’una obra.
- Metrònom
- Dispositiu que marca un pols constant, útil per practicar el tempo i la regularitat rítmica.
Bloc
Construcció, acabats i context
Els materials i detalls que distingeixen un piano i alguns termes útils a l’hora de comprar-lo.
- Feltre del martell
- Llana premsada de qualitat que defineix bona part del caràcter sonor. La seva densitat varia entre fabricants.
- Acabat
- Tractament exterior del moble: negre polit, fustes nobles o mat, entre d’altres.
- Negre polit
- Acabat més habitual en pianos actuals, brillant i d’aspecte clàssic.
- Xapa de fusta
- Làmina fina de fusta noble que revesteix el moble per aconseguir diferents acabats.
- Marca
- Casa constructora del piano. Cadascuna té la seva filosofia de so i la seva gamma de preus.
- Sèrie
- Línia o gamma dins d’una marca, que agrupa models amb característiques i preu similars.
- Garantia
- Compromís del venedor o fabricant sobre l’estat i funcionament de l’instrument durant un període.
- Certificat d’origen
- Document que acredita la procedència i les intervencions d’un piano, especialment útil en reestrena.
Et queda algun dubte?
A Jorquera Pianos portem generacions envoltats d’aquests termes, i sabem que el que de veritat aclareix les coses és tenir l’instrument al davant. Al nostre showroom de Barcelona pots veure d’a prop cada part, escoltar-ne les diferències i preguntar el que vulguis.
Parla amb nosaltresPreguntes freqüents
Quantes tecles té un piano?
El teclat estàndard modern ronda les 88 tecles, repartides entre blanques i negres. Alguns pianos, sobretot de gamma alta, afegeixen alguna nota greu més, i certs instruments antics o digitals en poden tenir menys.
Què és la taula harmònica d’un piano?
És una làmina de fusta, habitualment d’avet, que amplifica la vibració de les cordes i dona cos al so. És un dels components que més influeix en la qualitat tonal del piano.
Què és el doble escapament?
És un mecanisme propi del piano de cua que permet repetir una nota amb rapidesa sense necessitat de deixar anar del tot la tecla. El va desenvolupar Sébastien Érard i és una de les raons per les quals el cua respon millor en passatges ràpids.
Cada quant cal afinar un piano?
Com a referència, una o dues vegades l’any. La freqüència real depèn de l’ús, de l’estabilitat de temperatura i humitat de la sala i de l’edat de l’instrument.
Quina diferència hi ha entre afinació, regulació i harmonització?
L’afinació ajusta la tensió de les cordes perquè sonin a l’altura correcta. La regulació és la posada a punt mecànica de l’acció perquè les tecles responguin igual. L’harmonització treballa el feltre dels martells per modelar el timbre. Són tres intervencions diferents i complementàries.
